dissabte, 24 de novembre del 2007

Comanegra

Quedem a Camprodon a les 8 del mati amb la gent de Barcelona, uffff!!! Quin fred!!! Temperatura ambient: -7ºC i un llac gelat amb un gruix d’uns 2’5 cm de glaç.



Poble de Beget, deixem el cotxe a les zones d’aparcament que hi ha a l’entrar al poble. Es un lloc molt pinturesc. Ens preparem i comencem l’excurció. Rodegem l’esglesia pel costat esquerra i traspacem un pont on seguidament trobem unes escales que es desvien a l’esquerra. Sortin del poble a ma esquerra trobem un indicador i pintures de GR, seguim aquests senyals.


El cami esta ben marcat i ben senyalat amb marques del GR i unes altres marques de pintura blanques i verdes. A la mitja hora de caminar parem i gairebe ens treiem tota la roba perque d’estar a temperatures sota zero pujen a 11ºC, contrast molt brutal.


El desnivell no és molt fort, però has d’estar ben preparat per caminar perque l’excurció es molt llarga i has de tenir resistencia.


A mig camí, despres de seguir les dues marques, GR i blanques i verdes, s’incorporen uns punts grocs, o sigui, que ara seguim tres senyals. Caminem, caminem, i… arrivem a un oratori dedicat a St. Antoni de can França, junt a una pista de terra.




Dediquem una estona al repos per recuperar forces, ens alimenten amb unes vistes magnífiques de les montanyes de la zona.



Traspasem la pista i seguim camí amunt. Uns metres enlla arrivem a un ballat, el salvem obrint la porta. Per arrivar al coll passem per una vall amb vistes molt boniques.


Al coll ens perdem (el GPS no funciona) i després de passar uns metres caminant, anem a parar a una pista on decidim fer camp a través com les carretes.


Arrivem a la cresta, (on més d’una caiguda ens fa passar bons moments) pel gran nombre de fulles, que fins i tot més d’un membre de l’excurció va quedar engollit per aquestes horribles besties tan ben col.locades.


Anem crestejant i arrivem al tram final, es fa bastant dur per l’estona que portem caminant, i l’ultim desnivell bastant pronunciat.


ARRIVEM AL CIM!!! PER FI!!!



Despres d’estar una bona estona, comencem a baixar fent una circular. Baixem per la dreta d’on haviem pujat, de moment anem camp a traves perque no te perdua. En arrivar al costat d’un turonet, el rodegem pel costat esquerra on trobem marques de color verd fluix, les seguim, però el GPS torna a fallar, i ens tornem a perdre (quin dia!) redirigim la nostra orientació i aconseguim tornar a trobar el camí.


Amen baixant, i baixant pel mig del bosc on les senyals son abundants,o sigui, no hi ha perdua i trobem la pista on ens dirigirà al poble.


Per fi s’ha acabat el caminar, 8 hores de trajecte, tot una senyora excursió per un cim de 1554m.