Poc a poc anem pujant fins que sortim a una pista i la seguim per la dreta. Al cap de pocs metres trobem un sender senyalitzat a la nostra esquerra. Aquí ja deixem les marques del PR i seguim d'altres, sobretot ens hem de fixar amb les blaves. El sender que agafem s'endinsa al bosc i comença a pujar més fort.
Poc a poc anem guanyant alçada entremig de pins i ja podem veure la cresta que tindrem que pujar, desde aquí encara sembla bastant complicada però a mida que ens anirem acostant ja veurem que no és així. Seguim les marques blaves i al cap de poca estona arribem als peus de la Cresta de la Seda, comencem a pujar sense gaires problemes i en algun lloc hem de utilitzar les mans, hem d'anar amb compte de no relliscar perquè una caiguda podria ser molt dolenta. A la fotu podem veure un tram força aeri.
Seguim pujant per la cresta i podem comprobar que no té cap dificultad i més encara si seguim les marques blaves que ens ajuden a trober els millors llocs per on pujar, només ens hem d'ajudar de les mans en alguns llocs, però ens fa l'excursió més entretinguda i divertida.
A poc d'arribar a dalt de la cresta veiem que unes cabres ens vigilen i quan arribem a dalt veiem per sorpresa nostra un ramat de cabres pasturant per la zona.
Un cop acabada la cresta arribem a una zona més planera, ara tenim que seguir el llom de la muntanya sense cap tipus de dificultad. Al cap d'uns minuts arribem a la zona més divertida de l'excursió, "El pas del Ciscu", es tracta d'un pas on trobem cadenes en forma d'escalons i una altra de la que ens ajudem amb els braços per pujar, és un pas fàcil i alhora molt divertit.
Aquest pas si no el volem fer el podem esquivar passant per l'esquerra. Un cop passat els camins es tornem a unir. Llavors seguim pujant pel llom de la muntanya sense cap mena de dificultad. Trobem un altre pas entre dos roques, el "Pas del Senglar", però aquest no comporta cap mena de dificultad. Un cop superat ens trobem al "Pla del Mont-Redón" on al fons ja podem veure el cim i que encara ens comportarà uns minuts per arribar.
Arribem a dalt del "Cim de Mont-Redón" (859 m) i ens fem la fotu. Desde el cim tenim una magnífica panoràmica a totes direccions. A les següents fotus per ordre podem veure el cim, a la següent el Cavall Bernat, seguim amb una fotu de la Miranda i la Creu de Llaberia, i per últim una fotu del racó de la Dóvia.
Un cop hem descansat una mica i hem menjat alguna coseta la nostra excursió segueix direcció al Cavall Bernat, el camí no té pèrdua i tenim tota l'estona el cim del Cavall Bernat davant nostre. Arribem als peus del Cavall Bernat i sense problemes i amb l'ajuda de fites pujem per una evident canal, això sí bastant relliscosa, hem d'anar amb compte de no patinar i arribem a dalt de la canal. Ara hem de grimpar una pared fàcil i a on unes fites ens ajuden a trobar els millors passos. Arribem a un pla i només ens falta superar una petita pared vertical, les fites ens porten pel millor pas, aquest potser és una mica complicat per gent no acostumada a grimpar, és un pas de IIº. Un cop superat ja estem al cim. Desde aquí podem veure la Mola de Colldejou davant nostre i el cim del Mont-Redón.
Ara toca tornar i per fer-ho hem de baixar per on hem pujat. Hem d'anar amb molt de compte amb el pas de IIº i també amb la canal de pujada perquè és molt relliscosa.
Un cop hem baixat del Cavall Bernat, voliem baixar per un altre camí però no el trobem i com ja era tard baixem pel de pujada. Pel camí una imatge molt graciosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada